20 ANYS DE CALENDARIS D'EDICIONS 6A OBRA GRÀFICA

1991: J.M. MENÉNDEZ ROJAS
1992: RAMON CANET
1993: MARIA CARBONERO
1994: JOHN ULBRICHT
1995: PEP COLL
1996: PERE QUETGLAS "XAM"
1997: RAFA FORTEZA
1998: DOLORS SAMPOL
1999: PERE MARTÍNEZ "PAVIA"
2000: ELLIS JACOBSON
2001: ALÍCIA LLABRÉS
2002: JOAN BENNÀSSAR
2003: JIM BIRD
2004: RAFEL JOAN
2005: JOAN COSTA
2006: CRISTINA ESCAPE
2007: JOAN ÀVILA
2008: TOMEU VENTAYOL
2009: PEP LLAMBÍAS
2010: ÑACO FABRÉ
2011: RICARD CHIANG*


* ACTUALMENT DISPONIBLE A EDICIONS 6A OBRA GRÀFICA

TALLER 6A: MÉS DE 25 ANYS D'HISTÒRIA

Taller 6a

 més de 25 anys d’història

L'any 1982 un grup format per artistes i  especialistes en arts gràfiques, fundà el Taller 6a (pren el seu nom per la seva ubicació al Carrer Pont i Vich, 6a).

El Taller 6a sorgeix amb l'objectiu de recuperar les tècniques d'estampació tradicionals (Xilografia, Gravat Calcogràfic, Litografia, etc.), desplaçades pel pas del temps i pel progressiu desenvolupament de les tècniques fotomecàniques.

Abans que el Taller fos una realitat els membres fundadors van haver de conéixer les tècniques, i prendre'n experiència. De fet la fidelitat als orígens de les tècniques tradicionals, lligada a l'afany de recuperació i conservació portaren el Taller 6a a treballar amb estris i màquines datades de finals del S. XIX i principis del S.XX. Fou d'aquests inicis experimentals d'on sorgiren les primeres edicions dels artistes Miquel Barceló, Joan Roca Fuster, Miquel Brunet, Juli Ramis, entre d'altres. Amb aquests atractius projectes el Taller 6a obrí definitivament les seves portes dia 29 de desembre de 1982.

Un altre objectiu era fer combregar aquestes tècniques amb l'art dels artistes, la gran majoria mallorquins i d'altres amb una estreta relació amb l'Illa. L'objectiu final sempre ha estat posar a l'abast de tothom autèntiques obres d'art, que pel fet de formar part d'edicions gràfiques, sempre limitades, també passaven a tenir un cost més assequible.

L'experiència, les més de 1000 edicions, fruit d'una estreta col·laboració amb més de 80 artistes, avalen el prestigi del Taller 6a, que ha traspassat en més d'una ocasió els límits de la insularitat.

Artistes com Miquel Barceló, Miquel Àngel Albis, Magí Baleta, Joan Bennàssar, Jim Bird, Andreas Braun, Miquel Brunet, Ramon Canet, Pep Canyelles, Maria Carbonero, Pep Coll, Joan Costa, Maurice Ducret, Ñaco Fabré, Rafa Forteza, José Hernández, Joan Hernández- Pijoan (col·laboració per cortesia de la Fundació Dorothy & Jim Bird), Rafel Joan, Alícia Llabrés, Pep Llambies, Luis Maraver, Francesca Martí, Glòria Mas, J.M. Menéndez Rojas, Pere Pavia, Pere Quetglas XAM, Riera Ferrari, Albert Ràfols Cassamada, Dolors Sampol, Àngel San Martí, Tòfol Sastre, Pep Maria Sirvent, Antoni Socias, John Ulbricht, entre d'altres  han treballat als obradors del Taller 6a. Molts d'ells coneixedors de les tècniques d'estampació tradicionals gràcies a la seva feina en els obradors del Taller 6a.

El nom del Taller 6a va lligat al nom de molts d'aquests artistes, com a testimoni directe del seu desenvolupament fins a convertir-se en artistes capdavanters, amb trajectòries que els ha fet valer el seu prestigi.

El Taller 6a a banda de portar a terme els seus objectius amb creus ha portat a terme una important tasca destinada al públic, apropant-lo a un món, el de l'obra gràfica, del tot desconegut per a la gran majoria, en una Illa amb una rica tradició en el camp de les tècniques d'estampació.

Avui podem dir que el Taller 6a  s'ha convertit amb peça clau a l'àmbit nacional, com a institució de caire privat que treballa les tècniques d'estampació tradicionals fidels als orígens de les mateixes.

Actualment gràcies al compliment dels seus principis bàsics del Taller 6a moltes llars illenques gaudeixen de l'art de grans artistes, al que d'altre manera no hi podrien accedir.

Cal destacar punts claus en la trajectòria d'un Taller que fa més de vint anys que passà de ser un projecte amb ambició creativa a una realitat plenera.

L’any 1981 amb el Taller 6a en plena gestació, els seus membres donen forma a les primeres experiències tècniques. Sense disposar encara d’un lloc on instalar els obradors del Taller, inicien el periple als obradors de l’Antiga Imprempta Soler, empresa familiar d’un dels membres fundadors del 6a.

És en els obradors del l’Antiga Imprempta, avui desapareguda, on sorgeixen les primeres estampes editades per Edicions 6a Obra Gràfica. L’artista que portà a terme aquell projecte fou un jove Miquel Barceló, engrescat preparant una exposició que tendria lloc a la seu del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. Fruit d’aquella experiència sorgí una sèrie de quatre estampes, una d’elles destinada a promocionar l’exposició esmentada, catalogada amb la referència 0001.

En aquella època el Taller 6a encara no disposava de l’experiència necessària per assolir edicions estampades en pedra litogràfica. Llavors els artistes dibuixaven les imatges directament damunt planxes d’alumini i el procés era més bé adapatat a les tècniques del moment.

Les quatre estampes catalogades com l’inici de la història del Taller 6a, esdevenen fruit dels primers contactes de l’artista amb el món de l’obra gràfica. La sèrie atén als títols: Avant lettre Exposició  Col·legi d’Arquitectes (0001), Tres pixerades (0002), Nocturn. Una Pixerada (0003) i Monstres a la Ciutat (0004), totes elles datades el 1982.

L'any 1984 el Taller 6a amb la intenció de posar a l'abast d'artistes els seus obradors atorgà unes bèques a estudiants de postgrau  de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, amb l'objectiu de donar als sel·leccionats l'oportunitat de treballar directament amb planxes o bé amb les pedres litogràfiques. Magí Baleta fou en aquesta ocasió qui dirigí el grup de joves artistes format per Ana Comellas, Cristina Escape, Joaquim Escuder, Sol Fábrega, Esperanza García i Lluís Vives. D'aquesta estança al Taller 6a en sorgí una interessant carpeta, continent de 6 litografies i 6 gravats. La manca de suport institucional no deixà que la iniciativa tingués continuïtat.

Mentres el Taller 6a portava a terme la tasca de recuperar planxes antigues en desús pel tancament dels obradors tradicionals degut en molts casos a la modernització dels mateixos. L'any 1985 fou el Taller 6a qui tingué cura de la reimpressió del Mapa des Cardenal Despuig (planxes de coure originals datades l'any 1784) amb motiu del segon  centenari de la seva edició.

Paral·lelament el Taller 6a inicià una interessant tasca com a editor de llibres d'artista, que esdevenien peces de bibliòfil. L'abril de 1985 es pot determinar com la data d'inici d'aquesta vessant editora del 6a amb l'edició de El Baquiano y los suyos, amb litografies originals d'Enrique Broglia i el poema que dona nom a l'edició de Mario Benedetti, compost a mà a lletra tipus Ibarra. Cada un dels 200 exemplars fou signat i numerat per Broglia i Benedetti.

Uns anys d'experiència van esdevenir abastament per donar a conéixer la tasca impulsada pel Taller 6a. Així l'any 1987 fou presentat al gran públic amb la inauguració d'una exposició a la Calcografía Nacional a Madrid (Institució amb la que Edicions 6a Obra Gràfica manté una relació constant per afinitat, de la que han sorgit fruitoses col·laboracions). Més de 200 obres d'una quarentena d'artistes mallorquins o amb una estreta relació amb l'Illa foren exhibides, memòria dels cinc primers anys del Taller 6a. S'hi pogué veure obra de Maria Carbonero, Ramon Canet, Antoni Socias, Miquel Brunet, Miquel Barceló, Joan Bennàssar, Juli ramis, Pep Coll, Rafel Joan, Roca Fuster, entre d'altres.

Tancant l'any 1987 un grup d'artistes (en total 25) treballà en els obradors del Taller 6a per a realitzar dues carpetes de litografies originals que conmemoraren el XXV Aniversari del diari Mallorca Daily Bulletin. Les obres es reproduïren en un especial de la publicació, amb portada d'Aligi Sassu. Una de les carpetes, Pintant damunt pedra, es realitzà íntegrament en el Taller 6a, incloent obra de Maria Carbonero, Enrique Broglia, Rafa Forteza, Patxi Echeverría, J.M. Menéndez Rojas, Cati Juan, maria Luisa Magraner, Pep Canyelles, Ramon Canet, Joan Riutort, etc. Les obres en aquest cas eren monòcromes, a excepció de la del mestre italià, Sassu, destinada a ser reproduïda a la portada de la publicació. L'altra carpeta es titulà Pintant damunt metall, amb obres de Pep Coll, Riera Ferrari, Joan Bennàssar, Juli Ramis, etc. Les obres juntament amb les pedres litogràfiques i planxes s'exhibiren a la Banca March (Palma).

L'any 1988 es presentà la carpeta Pedra i cos, amb 7 litografies de Maria Carbonero, ramon Canet, Pep Coll, Rafa Forteza, Menéndez Rojas, Pep Canyelles i Antoni Socias, amb poemes de Miquel Bezares, Biel Mesquida, Arnau Pons, Margalida Pons, Guillem Soler, Ángel Terrón i Andreu Vidal.

Dia 19 de desembre de l'any 1989 s'inaugurà l'acte, probablement més important i destacat en la trajectòria del Taller 6a. Una exposició celebrada a Sa Lonja (Palma) que descobrí a la societat mallorquina el món de l'estampació, i mai més ben dit, ja que a banda d'exhibir 264 obres d'uns 64 artistes, regit tot plegat pel muntatge de l'arquitecte Lluís García- Ruiz, el públic pogué gaudir del procés d'estampació calcogràfica i litogràfica en directe, que es desenvolupà fins el tancament de l'exposició dia 15 de febrer de 1990. El públic no tansols gaudí del procés tècnic, també pogueren ser testimonis del fet creatiu de la mà d'artistes com Aligi Sassu, J. M. Menéndez Rojas i Miquel Brunet, que realitzaren litografies in situ. L'exposició es completà amb la taula rodona Obra Gràfica- Obra Original, Avui, amb la presència de Joan Barbarà (artista- gravador), Juan Carrete (aleshores subdelegat de la Calcografía Nacional), Magí Baleta (artista- gravador), José Hernández (artista- gravador) i l'editor i escriptor Gonzalo Cabo. Alhora es celebrà un concurs de dibuix, el guanyador obtenia com a premi la possibilitat de realitzar una edició litogràfica en els obradors del Taller 6a, i a més s'edità la carpeta Palma amb obra de Miquel Brunet, Rafel Joan, Maria Carbonero, Menéndez Rojas, John Ulbricht, Joan Riutort, etc. L'element comú era la ciutat de Palma, les obres s'acompanyaren de texts de Pere A. Serra i s'exhibiren a la mostra itinerant 6a Obra Gràfica.

Es pot dir que l'any 1990 fou de projecció internacional. Per primer cop, el Taller 6a participà en l'edició de la fira internacional de gravat FIAC EDITION SAGA'90 que tingué lloc en el Grand Palais de Paris. Les obres que cridaren més l'atenció en aquesta ocasió foren obres de Ramon Canet (tríptic de 2 metres per tres metres, fetes en aiguafort i carborundum) i d'altres obres de Carbonero i Menéndez Rojas de semblants dimensions.

 A partir d'aquí el Taller 6a manté un seguit d'etapes del tot productives enriquint el seu prestigi arreu. El desembre de 1990 membres del Taller 6a juntament amb Pere A. Serra i el fotógraf Juan Antonio Briñas es traslladen a Guadalajara amb quatre pedres litogràfiques per tal que aquestes fosin dibuixades per Camilo José Cela amb motiu d'un homenatge a Joan Miró. Després de les explicacions tècniques prèvies el Premi Nobel féu uns dibuixos de lletres arabesques que juntes formaven el nom del gran pintor.

L'any 1991 l'Ultima Hora concedí el Siurell de Plata al Taller 6a per la seva trajectòria. un mes després es presentava el llibre Per un batec de l'ànsia realitzat per Aligi Sassu i Josep Melià.

L'any 1992 donen fruit les relacions entre els artistes col·laboradors del Taller 6a i artistes d'altres indrets. Així arran d'un intercanvi cultural entre artistes mallorquins i gravadors alemanys, promogut per la Fundació Echo i el Taller 6a, sorgí l'exposició Huellas al Centre de Cultura SA NOSTRA amb obres sobre paper de Falko Böttcher, Feliks Büttner, Andreas Braun i Maggie Luitjens. Durant l'estança dels artistes alemanys a Mallorca intercanviaren visions sobre el món del gravat amb el Taller 6a. Posteriorment Ramon Canet, Pep Canyelles, Maria Carbonero, Menéndez Rojas i Pep Maria Sirvent, mostraren la seva obra damunt paper a centres culturals de Bremen i Rostock (Alemanya).

L'any 1995 s'inuagurà la sucursal d'Edicions 6a Obra Gràfica a Barcelona, on l'activitat expositiva fou constant.  L'espai era gestionat per Lluís Roca.

L'any 1997 amb motiu del 75è aniversari de la mort del poeta Costa i Llobera, el Grup Serra promou un homentatge pal·lés en una sèrie de gravats de Maria Antònia Cerdà inspirats en el mite de Nuredduna.

L'any 1998  es presentà a  les Bodegues de Ca'n Majoral (Algaida) el vi Coupage d'Art. L'etiqueta era una litografia original, signada i numerada de l'artista Maria Carbonero (edició de 100 exemplars). La col·laboració entre aquestes bodegues i Edicions 6a Obra Gràfica és constant. Molts dels artistes col·laboradors del Taller 6a han vestit les botelles del vi d'aquestes bodegues.

Un conveni entre Caixa de Balears SA NOSTRA  i Edicions 6a Obra Gràfica (1999) féu possible l'obertura d'un nou espai de l'editorial d'obra gràfica dins en Centre de Cultura de l'entitat bancària.

Entre l'any 1999 i el 2000 van tenir lloc una sèrie d'exhibicions a Sa Llotja (Palma) sota el títol Trajectòries. Del 1970 al 2000. Aquestes mostres esdevingueren revisió del procés creatiu i artístic dels darrers 30 anys a Mallorca. Sis artistes amb un tret comú, haver nascut a mitjans dels anys 50 esdevingueren protagonistes d'aquesta iniciativa: Àngel Sanmartí, Vicenç Torres, Ramon canet, Joan Bennàssar, Gerard Matas i Pep Canyelles. Per conmemorar l'exhibició s'edità una carpeta de litografies (una de cada artista) sota el títol Trajectòries.

L'any 2000 el Taller 6a celebrà una mostra al Centre de Cultura SA NOSTRA on es mostraren les edicions realitzades des de l'exposició de Sa Llotja. La tasca d'apropament al públic en aquesta ocasió també fou portada a terme, mitjançant el muntatge d'un taller d'estampació efímer que completava la interessant exposició i que es convertí en obrador improivissat per a un grup de joves artistes illencs com Paco Espinosa, Marian F. Moratinos, Santiago Picatoste, Aina Noguera, Paca Florit (Menorca), Joan Vallespir i Pep Tur (Eivissa), sel·leccionats per a realitzar una litografia (tots elles tenien en comú que eren menors de trenta anys i que mai havien entrat en contacte amb la tècnica). Les litografies es van editar i van ser recollides en una carpeta sota el títol 7 i 7, s'acompanyaren amb poemes de 7 joves poetes. Els poemes també van ser muntats a mà en el mateix taller que per uns dies s'ubicà en el Centre de Cultura SA NOSTRA. En

aquest cas el Taller 6a juntament amb SA NOSTRA volgué apropar el món de les tècniques d'estampació a les escoles de Mallorca, així es desenvolupà un programa didàctic destinat als alumnes de diferents centres escolars, que visitaren l'exposició.

L'any 2001 la mateixa mostra es traslladà al centre cultural Ca'n Gelabert, a Binissalem Mallorca. Aquest cop per qüestions expositives hagueren de prescindir del muntatge de taller.

L'any 2002 per conmemorar l'exposició Llum + llum, que alhora conmemorava els 100 anys d'arribada d'electricitat a Alaró, Edicions 6a Obra Gràfica, en col·laboració amb les institucions públiques promotores dels actes conmemoratius, editaren un carpeta de litografies sota el títol Blanc i Negre. La carpeta contenia una vintena d'obres de diferents artistes monòcromes amb el color negre. Entre els artistes que hi participaren hi eren presents artistes que havien exhibit la seva obra en l'exposició Llum + llum: Rafa Forteza, Ñaco Fabré, Maria Carbonero, John Ulbricht, Ramon Canet, Biel March, Glòria Mas, Dolors Sampol, Horacio Sapere, Joan Bennàssar, Jaume Mir, Antoni Socias, etc. Totes les obres de la carpeta s'exhibiren en una exposició en el Casal Son Tugores (Alaró), a la mostra també s'hi exposaren les pedres que cada un dels artistes havia dibuixat per a l'ocasió. La inauguració de la mostra contà amb el lliurament d'algunes de les litografies a les persones que van fer possible l'arribada de l'electricitat a la Vila.

L'any 2001 Edicions 6a Obra Gràfica porta a terme un ambiciós projecte editorial sota el títol Maldat, un llibre de gran format  amb litografies originals de Jim Bird i poemes de Francesc Verdú. Arrel d'aquest treball, la col·laboració amb l'artista britànic serà constant.

L'any 2004 amb motiu de la inauguració d'Es Baluard. Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Edicions 6a Obra Gràfica realitza el llibre Contes Mallorquins, amb litografies originals de Joan Bennàssar i relats de Robert Graves.

El mateix any la Fundació Dorothy & Jim Bird fundada amb l'objectiu de recaptar fons per a la lluita contra la leucèmia nomena Edicions 6a Obra Gràfica, venedor exclussiu de l'obra editada per l'esmentada institució benèfica. Artistes com Sir Anthony Caro o Joan Hernández- Pijuan, entre d'altres,  han estat alguns dels que han realitzat obra gràfica amb aquesta finalitat benèfica. La litografia original de Hernández- Pijuan fou estampada als obradors del Taller 6a.

Dia 9 de desembre de l'any 2005, després d’una rehabilitació important, Edicions 6a Obra Gràfica reobre la seva seu al carrer Puresa, 8, de Palma. Obren les portes convertint l'espai des d’aquest moment en la primera sala d’exhibició exclusiva d’obra gràfica de les Illes Balears.

La reforma portada a terme pels arquitectes Joan Riera i Francesc Barceló esdevé  un ambiciós projecte amb el que s'aconsegueix aportar un caràcter molt contemporani a una empresa que, amb més de vint anys d’història, per la seva tasca està arrelada al passat, per la voluntat del Taller 6a de mantenir-se fidel a la tradició.

Presenten l'espai amb una interessant mostra d'obra gràfica d’artistes com Magí Baleta, Miquel Barceló, Joan Bennàssar, Jim Bird, Ramon Canet, Maria Carbonero, Pep Coll, Joan Costa, Rafa Forteza, Rafel Joan, Mercedes Laguens , Alícia Llabrés, Luis Maraver, J.M. Menéndez Rojas, Albert Ràfols Casamada, Juli Ramis, Dolors Sampol, Tòfol Sastre, Josep Vives Campomar i John Ulbricht, entre d'altres.

El mes de maig de l’any 2006 Edicions 6a Obra Gràfica reb la comanda per part d’Arte y Naturaleza de 4 edicions litogràfiques realitzades per l’artista Ricard Chiang.

El desembre de l’any 2006 Edicions 6a Obra Gràfica inaugura l’exposició Maria Carbonero. Gràfica 2006, en la que es pot veure la tasca portada a terme per l’artista i l’equip del Taller 6a durant mesos. Amb aquesta mostra Edicions 6a Obra Gràfica supera les 1000 imatges editades.

Actualment Edicions 6a Obra Gràfica, segueix en actiu col·laborant estretament amb un important nombre d’artistes. L’any 2007 el Taller 6a celebra el seu 25è aniversari amb un interessant calendari editorial.

Durant el mes de juny, Edicions 6a Obra Gràfica presenta les seves propostes editorials per a celebrar el seu 25è aniversari, amb la presentació d’un projecte bibliofilartístic. Es tracta del llibre Magma, amb litografies de J.M. Menéndez Rojas i poemes d’Eduard Jordà. Amb aquest acte el 6a posa de manifest el seu prestigi en el món de la bibliofília, esdevenint el primer cop a les Illes que un espai de grans dimensions s’adapta plenament a una obra de petit format.

L’octubre de 2007 Edicions 6a Obra Gràfica inaugura l’exposició XILOgrafies, en la que per primer cop a Mallorca un nodrit grup d’artistes, entre els que s’hi troben: Joan Bennàssar, Jim Bird, Maria Carbonero, Ramon Canet, Pep Coll, Rafa Forteza, Menéndez Rojas i Tomeu Ventayol entre d’altres, uneixen la seva creativitat entorn a una mateixa tècnica. La Xilografia és l’orígen de totes les tècniques d’estampació tradicionals, molts dels artistes que participen en la mostra mai havien utilitzat la tècnica, el que suposa tot un repte artístic i tècnic, d’altres dominen la tècnica  a la perfecció trobant-se en la fase en que creativitat i experimentació donen lloc a peces excepcionals. A més moltes de les obres exhibides  a l’exposició esdevindran les xilografies de major format realitzades fins aleshores a Mallorca.

Amb motiu d’aquesta exposició s’edita la carpeta XILOgrafies commemorativa del 25è aniversari del Taller 6a, amb 9 estampes realitzades mitjançant la tècnica que dona títol a l’exposició i carpeta, 1 de cada un dels artistes que participen a l’exposició.

Dia 28 de desembre de 2007, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma atorga al Taller 6a un reconeixement públic a la seva Trajectòria, just quan es celebren els 25 anys d’història. El guardó esdevé una escultura de l’artista Tomeu Ventayol (artista col·laborador del Taller 6a). Lliuren el guardó la Sra. Nanda Ramon (Regidora de Cultura, patrimoni i política lingüística de l’Ajuntament de Palma) i el Sr. Joan Carles Gomis (director General de cultura de l’Ajuntament).

Dins el 2008 Edicions 6a Obra Gràfica presenta una interessant proposta editorial gràcies a una exposició col·lectiva dels artistes Maria Carbonero, Ricard Chiang, Rafa Forteza, Pep LLambies, Antoni Mas, Horacio Sapere i Tomeu Ventayol.

L’artista Ramon Canet realitza la seva primera exposició individual d’obra gràfica al llarg de la seva extensa trajectòria. S’inaugura a la seu d’Edicions 6a Obra Gràfica, amb un important ressò, després d’una intensa tasca portada a terme en els obradors del Taller 6a. A l’exposició es presenten estampes de gran format realitzades mitjançant tècniques com el carburundum, la xilografia, la litografia i el gravat calcogràfic.

L’any 2009 Edicions 6a Obra Gràfica inicia el seu calendari editorial amb un projecte extern. Certament l’Institut d’Estudis Baleàrics presenta una  interessant proposta al 6a, per tal de donar forma a ART-XIPÈLAG. La idea inicial de l’IEB és editar una carpeta de litografies i poemes on es representin les quatre illes de l’arxipèlag Balear. Així el Taller 6a dóna forma al projecte tenint cura de l’estampació i del disseny de la carpeta que es compon per sis litografies dels artistes illencs Joan Àvila (Mallorca), Pere Capellà i Simó (Mallorca), Paca Florit (Menorca), Alícia Llabrés (Mallorca), Enric Riera (Formentera) i Pep Tur (Eivissa). Cada litografia s’acompanya d’un poema dels autors: Pere Pons i Clar, Cèlia Viñas, Ponç Pons, Damià Huguet, Joan Ferrer Ribas i Pau Sarradell. ART- XIPÈLAG es presenta a la seu d’Edicions 6a Obra Gràfica mitjançant una exposició dissenyada entorn a la carpeta.

El maig de 2009 s’inaugura l’exposició Puntes seques, que es composa per 36 estampes realitzades amb la tècnica variant dins el gravat calcogràfic, en la que hi participen 6 artistes: Maria Carbonero, Pep Coll, Rafa Forteza, Alícia Llabrés, Mariano Mayol (essent el primer cop que col·labora amb Edicions 6a Obra Gràfica) i J.M. Menéndez Rojas. Cada artista es autor de sis estampes diferents. En conjunt la mostra esdevé homegènia sobretot pel fet que les 36 estampes atenen a un mateix format de paper.

A l’estiu l’artista basc Fernando Pagola realitza un stage en els obradors del Taller 6a.

Dins el mateix 2009, i en col·laboració amb el Taller dirigit per Jonathan Shimony, The Atlantis Press Art (Paris), Edicions 6a Obra Gràfica presenta l’exposició de monotips Autour de Mountsouris i la suite Voltant Bellver de l’artista Ñaco Fabré.

El 2010 Edicions 6a Obra gràfica inaugura l’exposició Retalls d’Hidrosfera de JM Menéndez Rojas. On l’artista treballa totes les tècniques d’estampació tradicionals amb matrius de gran format tot plegat per oferir una interessant lectura dels diferents estats de l’aigua, i de l’evolució de l’home.

L’octubre de 2010, l’artista Fernando Pagola exposa el fruit de mesos de feina en els nostres obradors sota el suggerent títol A L’ombra de Perkain. Una interessant mostra que té com a protagonista el món del pelotari, i la relació d’aquest amb l’entor arquitectònic.

Actualment Edicions 6a Obra Gràfica, juntament amb el Taller 6a, manté la seva tasca amb projectes de gran interés artístic i tècnic.

                                              

Actualitat

Actualment podeu visitar a l'espai d'Edicions 6a Obra Gràfica l'exposició A l'ombra de Perkain de Fernando Pagola. Alhora us comunicam que d'altres artistes ja han entrat a treballar en el nostres obradors per tal de desenvolupar el proper projecte editorial.

TÈCNIQUES D'ESTAMPACIÓ TRADICIONALS

EL TALLER 6A · EDICIONS 6A OBRA GRÀFICA HA PORTAT DES DE SEMPRE UNA IMPORTANT TASCA DIDÀCTICA, PER DONAR A CONÈIXER EL QUE S'AMAGA AL DARRERA DE L'OBRA GRÀFICA ORIGINAL... TOT SEGUIT EXPLICAM COM TREBALLAM LES TÈCNIQUES D'ESTAMPACIÓ TRADICIONALS:

Xilografia

És la tècnica de buidar (fer solcs) a un bloc de fusta perfectament pla, per tal de formar una imatge en relleu, és a dir, les incisions o entalladures seran les que formaran el dibuix.

Sobre el bloc de fusta es realitza prèviament el dibuix a llapis, després es buiden, amb les eines apropiades, les zones que no estan dibuixades. D'aquesta forma queda en relleu el dibuix.

En xilografia existeixen dues tècniques: «a fibra» i «a contrafibra». Es diferencien per les eines utilitzades, per la forma de treballar la fusta o pels mitjans expressius, sempre visibles una vegada realitzada l'estampaciô.

En la tècnica «a fibra» es treballa la fusta en el sentit de la veta. En aquest cas es pot utilitzar qualsevol tipus de fusta, des de la més dura fins a la més fluixa. Els efectes que es produiran a l'estampa variaran segons la fusta utilitzada (com més fluixa sigui la fusta, més notarem les vetes a l'estampa). De totes formes, les fustes més utilitzades són les dures (boix, noguer, cirerer, perera, etc.), ja que reuneixen millors condicions per tre­ballar amb més facilitat.

Les eines que s'utilitzen per a aquesta tècnica són els tallants i les gúbies. El tallant és l'instrument més apropiat per poder tallar amb més precisió les línies del dibuix. Per això, en primer lloc, es fa un tall en sentit diagonal, de defora cap a endins, i després en sentit contrari. Es formarà així un solc en forma de «V» (vegeu el dibuix).

Les gúbies, al contrari dels tallants (que tenen la fulla plana), són de secció corba i tallen la fusta per fer-la saltar d'un sol cop, deixant els solcs ja fets. S'utilitza normalment per buidar els espais que han de ser blancs, però s'empra també per realitzar totalment el gravat.

En la tècnica «a contrafibra», també anomenada «a la tesa», es treballa en sentit transversal a la veta. Per a aquesta tècnica s'utilitzen fustes molt dures. La més apropiada i la més utilitzada és el boix, fusta molt fina de veta i molt dura.

Per tal d'aconseguir un format gros es junten bocins de boix, els quals, perfecta­ment afegits i sempre tallats en sentit contrari a la veta, formaran un bloc, que després de deixar-lo ben polit, estarà ja en condicions de gravar.

L'eina per excel-lència per a aquesta feina es el burí, instrument format per una barreta d'acer trempat, de secció triangular, quadrada o bé romboidal, esmolada a la punta en forma de bisell, amb un petit mànec, de forma rodona.

El solc produit pel burí varia segons les dimensions i la forma que tengui la punta.

Estampació  I  xilografia

Es procedeix a entintar la xilografia mitjançant un rodet. Després es posa damunt de la xilografia el paper prèviament humit.

Existeixen dues formes d'estampar: manualment i mecànicament. Per fer-ho manualment s'utilitza un instrument de forma abombada i es pressiona per tota la super­ficie de la fusta. Per fer-ho mecànicament s'ha d'utilitzar una premsa (de braç o plana), la qual pressiona uniformement sobre la fusta. L'objectiu és que la tinta passi al paper.

Gravat calcogràfic o en buit

El gravat calcogràfic consisteix a fer una sèrie d'incisions o alteracions a una planxa de metall, les quals retenen la tinta, i durant el procés d'estampació la passen al paper.

Les planxes que s'utilitzen són de coure, zinc, ferro, etc.

Per aconseguir una incisió en la superficie de la planxa existeixen dues tècniques diferents. En primer lloc, la tècnica directa, en la qual el gravador ataca directament la planxa mitjançant un instrument punxant (burí o punxa d'acer). La tècnica indirecta es diferencia de l'anterior perquè la planxa no és atacada directament per l'eina, sinó que les zones que interessi són sotmeses a agressions químiques mitjançant els àcids, els quals produeixen una corrosió que forma els solcs desitjats que constitueixen el dibuix.

Estampació I  gravat calcogràfic

Tant per als procediments directes com per als indirectes el procès d'estampació és el mateix, per la qual cosa una vegada acabat el dibuix a la planxa, es procedeix a l'entintat mitjançant un rodet, una rasqueta o una monyeca, procurant que la tinta entri perfectament en els solcs.

La següent operació consisteix a anar eliminant la tinta de la superfície de la planxa amb un pedaç fi o una gasa de cotó, anant en compte a no buidar la tinta dels solcs, per passar seguidament a l'estampació pròpiament dita, que es realitza amb una premsa adequada que rep el nom de tòrcul. Aquest està format per dos cilindres i una planxa de metall o de fusta, anomenada platina, situada entre els dos cilindres.

La planxa entintada es col·loca sobre la platina i, damunt, el paper humit. El rodet superior fa pressió sobre la platina i, per tant, sobre la planxa. Aquesta pressió fa que la tinta dels solcs passi directament al paper, i així s'obté en aquest la imatge que s'havia creat anteriorment a la planxa.

Talla dolça o gravat al burí

És la més antiga de les tècniques calcogràfiques, i la més difícil, perquè exigeix un major control manual.

La planxa es treballa amb el burí, que obre solcs i produeix burballes.

El burí és una eina en forma de petita barra d'acer trempat, de secció quadrada, triangular o romboidal, amb un mànec de fusta. S'utilitza empenyent; es dirigeix amb el polze i l'índex, fent pressió amb el palmell de la mà. Amb l'altra mà es fa girar la planxa en sentit contrari al del burí.

El coure és el metall més apropiat per a aquesta tècnica. Sobre la planxa ben polida es dibuixa el motiu que es vol gravar i es procedeix a fer les incisions amb l'eina. El seu tall produeix un solc net i es caracteritza perquè les sèves línies tenen un principi i un final fi, i una zona central més gruixada perquè és el punt on es fa més pressió. Aquesta característica, amb totes les seves possibles combinacions, és la més rellevant de les que conté aquesta pura i noble tècnica.

Punta seca

D'entre les tècniques directes calcogràfiques es podria dir que la «punta seca» és la més senzilla. En ella l'artista treballa la planxa tal com ho faria un dibuixant sobre paper, emprant puntes esmolades. Qualsevol instrument capaç de ratllar la superfície de la planxa és útil per a aquesta tècnica, encara que el més apropiat és una punta d'acer que va subjecta a un mànec de fusta. El seu aspecte és molt parescut al d'un llapis.

Segons l'instrument i la seva posició en el moment de gravar, produeix un tipus de solc més o menys profund, aixecant a ambdós costats unes barbes o rebaves. Són aquestes barbes les que donen un aspecte característic als resultats d'aquesta tècnica, ja que una vegada entintades retenen als seus costats la tinta i donen al traç un aspecte vellutat, creant zones d'ombres.

A causa de la fragilitat i al fàcil desgastament de les rebaves, el tiratge del gravat no pot ser molt nombrós.

Aquesta tècnica té el gran avantatge que l'artista pot realitzar un treball directe, ràpid, i els seus resultats són immediats. Generalment s'utilitza en combinació amb altres tècniques.

Manera Negra

La «Manera Negra», anomenada també «Mezzotinta» o «Gravat al fum» és un procediment diferent a la resta de les tècniques calcogràfiques. La seva peculiaritat consisteix a granejar tota la planxa amb un instrument apropiat anomenat granejador, al contrari que en les altres tècniques de gravat, en les quals el primer condicionant és allisar i polir la planxa per poder dibuixar.

El granejador és una eina d'acer, parescuda al cisell, que té un tallant corb dentat i esmolat en bisell. Aquest tallant s'acciona sobre la planxa amb un moviment de vaivé en totes les direccions, exercint una petita pressió. Les seves dents produeixen un puntejat o granejat per tota la superfície.

Per saber si la planxa està ben granejada es pot fer una prova d'estampació. El re­sultat ha de ser una estampa negra, amb un to intens, vellutat i uniforme.

Al contrari de les altres tècniques de gravat, l'artista treballa la planxa partint del negre intens originat pel granejador, creant la imatge en blanc servint-se de brunyidors metàl·lics o d'àgata i de raspalladors.

Amb el brunyidor s'allisa la superfície granejada i, per tant, l'efecte final que pro­dueix depèn de si s'ha brunyit més o menys, podent-se aconseguir tota una gamma de grisos que van des del negre del fons de la planxa fins al blanc absolut i lluminós a les zones que s’hagin brunyit completament.

La «Manera Negra» és una tècnica utilitzada per aconseguir contrastos de llums i ombres i produeix efectes tonals molt subtils i bells.

Aiguafort

Dels procediments indirectes de gravat calcogràfic l'aiguafort és el més utilitzat pels artistes. Consisteix a gravar sobre metall mitjançant un àcid, normalment el nítric, anomenat vulgarment aiguafort i que ha donat nom a aquesta tècnica.

Són diversos els metalls que s'utilitzen per gravar a l'aiguafort: coure, zinc, ferro,
acer, etc., pero el més indicat és el coure perquè és homogeni i compacte i es presta millor
a l'acció corrossiva de l'àcid.                                                  

Per començar a treballar la planxa, aquesta ha de tenir una preparació prèvia com és la neteja i el desengreixament que es realitza amb una mescla d'amoníac i blanc d'Espanya. A continuació es renta a fons amb aigua i s'eixuga, per procedir seguidament a l'envernissament.

El vernís és un element fonamental a l'aiguafort perquè és la base en la qual es dibuixa la imatge que es vol gravar. Aquest vernís és una mescla de cera verge, betum de Judea i aiguarràs.

La cera verge és un element impermeabilitzant; el betum de Judea li dóna consistència i l'aiguarràs és el diluent òptim d'ambdós.

La següent passa és fumar la superfície envernissada, per endurir-la, igualar-la i im-permeabilitzar-la proporcionant una superfície obscura, apta per executar el dibuix. El re­vers de la planxa també es cobreix amb una capa de vernís.

Una vegada envernissada la planxa, està llesta per dibuixar-hi el motiu a gravar. Això es fa amb una punxa d'acer no massa esmolada perquè no ratlli la planxa, sino que només aixequi el vernís i deixi al descobert el metall.

La passa més decisiva, la que farà gravar el dibuix al metall, consisteix a introduir la planxa en una cubeta que conté l'àcid. Les parts on no hi ha vernís són atacades per l'àcid i la resta no.

Quant més temps estigui la planxa submergida dins l'àcid, més profundament es gravaran les línies. Al mateix temps, quant més profunda sigui la línia, major serà la quantitat de tinta que retengui, i, per tant, més fosc serà el resultat sobre el paper.

Quan l'àcid ja ha «mossegat» la planxa, el vernís es fa desaparèixer amb aiguarràs i la planxa quedarà llesta per a efectuar l’estampació.

L'aiguafort és la tècnica calcogràfica més utilitzada pels artistes per la quantitat de possibilitats de creació que té i perquè permet tota classe de llibertats.

Aiguatinta

Es diferencia de l'aiguafort principalment perquè la planxa no s'envernissa totalment per protegir-la de l'àcid. La seva superfície és ensalgada amb una resina en pols no atacable per l'àcid.

Aquest procediment es descobrí en el s. XVIII pel francès G.B. Le Price. A Espanya es conegué quan Goya realitzà «Los Caprichos».

S'introdueix la planxa dins una caixa resinadora; mitjançant una manxa, es polvoritza la resina i aquesta es va dipositant sobre la planxa. Perquè s'hi fixi, la planxa s'ha d'encalentir i el granulat de resina es fondrà parcialment.

L'àcid només ataca les zones que no estan cobertes per la resina.

El resultat és: punts blancs on hi ha resina, i fons negre on l'àcid s'ha menjat el metall.

L'aiguatinta tendeix a imitar l'aquarel·la. Amb aquesta tècnica es poden aconseguir textures i transparències pictòriques.

És un procediment molt adequat per combinar-lo amb altres tècniques, sobretot amb l'aiguafort.

Vernís tou

En aquesta tècnica calcogràfica la planxa es cobreix amb un vernís especial molt greixós perquè no s'eixugui ni s'endureixi. Aquest vernís s'ha d'escampar amb un rodet perquè quedi sobre la planxa una capa fina i uniforme.

Damunt la planxa així preparada es col·loca un paper lleugerament granulat, i amb un llapis es realitza el dibuix sobre el paper. La pressió del llapis fa que el vernís s'aferri al paper, deixant al descobert el metall.

Quan introduirem la planxa dins l'àcid, aquest atacarà les parts descobertes. Segons la textura desitjada s'utilitzarà un paper més o menys granulat.

Damunt la planxa, endemés de paper s'hi poden aplicar teles, malles, etc., per crear així efectes variats.

El resultat final d'aquesta tècnica es parescut al d'un dibuix a llapis.

Litografia

És una tècnica d'impressió plana, és a dir, la superfície que es dibuixa no sofreix cap tipus d'alteració ni en relleu ni en buit. El principi de la litografia es basa en la incompatibilitat que existeix entre el greix i l'aigua.

El material utilitzat és la pedra calissa. Des de la invenció de la litografia per Aloïs Senefelder (1796), la pedra utilitzada i la que millors resultats proporciona és l'extreta de les pedreres de Solenhofeu (Alemanya) per les seves característiques de porositat, absència de vetes, homogeneïtat, retenció de cossos greixosos i absorció d'aigua.

Abans de poder dibuixar sobre la pedra, s'ha de granejar. Aquesta operació consisteix a col·locar sobre una cara de la pedra un abrasiu (arena, carborúndum) i aigua, i po­sant una altra pedra damunt, fregar-les una contra l'altra. Així aconseguirem un granejat. Aquest granejat varia segons les dimensions de l'abrasiu utilitzat, i pot oscil·lar entre un acabat molt fi (com el cristall) fins a una textura perceptible a la mà.

Segons sigui el treball que es desitgi realitzar (aiguatinta, ploma, llapis, barra, etc.) triarem el granejat que convengui perquè els dipòsits de greix siguin correctes i els resul­tats de l'estampació satisfactoris.

Posteriorment, es procedeix a dibuixar sobre la superfície neta i verge. Utilitzarem una tinta greixosa, bé en forma líquida (que s'aplica amb pinzell) o bé en forma sòlida (llapis o barra).

Aquesta tinta penetra en els porus de la pedra i crea dipòsits de greix on s'hi acumularà la tinta d'impressió.

El pas més delicat de tot el procès és el d'acidular la pedra. Consisteix a escampar damunt la pedra una solució d'àcid nítric i de goma aràbiga. La seva funció és fixar els dipòsits greixosos en els porus de la pedra i al mateix temps preservar les zones que no s'han dibuixades, que seran blanques a l'estampa. Aquestes zones seran les que absorbiran l'aigua.

Acabat aquest procès i una vegada eliminada amb aigua la solució d'àcid, estendrem sobre la superfície de la pedra una capa fina de goma aràbiga i l'eixugarem.

A continuació es procedeix a esborrar el dibuix amb essència de trementina i així queda neta la superfície de la pedra. El motiu dibuixat desapareix però no s'alteren els dipòsits greixosos que ja han penetrat en els porus.

Seguidament, es banya la pedra. Mitjançant un rodet l'entintarem amb tinta greixosa. Aquesta només es diposita a les zones on s'havia dibuixat i no a les superfícies blan­ques del dibuix, per la incompatibilitat greix-aigua, i torna a aparèixer així, paulatinament, el dibuix sobre la pedra. Aquesta operació té com a funció reforçar els dipòsits grei­xosos del dibuix. La nova imatge que ens apareix, és la definitiva que més tard serà impresa al paper.

Procedirem una vegada més a eliminar la tinta de l'anterior operació, sempre preservant la superfície amb una fina capa de goma aràbiga.

Després es procedeix a l'estampació col·locant la pedra a la premsa litogràfica.

La pedra ha d'estar completament neta de restes anteriors. Es banya la superfície amb una esponja i s'entinta amb un rodet. Col·locam sobre la pedra el paper prèviament humit i procedim a estampar. Aquesta operació de banyar i entintar s'ha de repetir per a cada prova i en cada color durant tot el tiratge.

Serigrafia

Té els seus antecedents en els antics procediments de l'estergit, que consisteix a imprimir o estampar sobre una superfície, amb ajuda de plantilles. Els primers exemples els trobam a les pintures rupestres.

La serigrafia es pot estampar sobre qualsevol classe de superfície i material, per la qual cosa s’utilitza no tan sols per a fins artístics, sinó també industrials. Per regla general, en el cas de la serigrafia artística, l’estampat es fa sobre paper.

El mètode consisteix a preparar sobre un bastidor una pantalla o malla de seda (d’aquí ve el nom del procediment), de niló, etc. Sobre aquesta pantalla l’artista realitza el dibuix o imatge a serigrafiar, amb una tinta greixosa. Una vegada acabat el dibuix es cobreix la superfície amb goma, laca o qualsevol altre líquid semblant que tengui la característica d’obstruir els forats de la malla. El pas següent consisteix a netejar la pantalla amb un dissolvent que només actuarà sobre les zones en les quals hi hagi tinta, i les desbloqui.

Es preparen, d’aquest forma, tantes pantalles com colors tengui l’obra que es vulgui realitzar, ja que la pantalla serveix només per estampar un color.

Seguidament, es col·loca el paper davall la pantalla i sobre ella es diposita la tinta, que s’estendrà amb una regleta; sobre les zones desblocades pel dissolvent, passarà la tinta i s’estamparà al paper. L’operació es repetirà amb les distintes pantalles dels diferents colors fins a acabar l’obra.

El resultat serà una imatge amb colors plans i molt vius. I com que la quantitat de tinta que es transfereix al paper, és major que la resta de les tècniques, s’aconsegueixen capes de color molt espesses i sòlides.

Monotip

El procediment d’aquesta tècnica és senzill. Es realitza el dibuix directament sobre una planxa, que pot ésser de diferents materials no porosos: metall, vidre, plàstic, etc., aplicant les tintes amb un pinzell, brotxa o qualsevol altre element que utilitzi l’artista.

Una vegada realitzat el dibuix, la planxa es col·loca sobre la platina del tòrcul, i damunt, el paper humit. Se segueix el mateix procés de l’estampació d’un gravat, fent passar la planxa per la pressió del rodet.

Obtinguda l’estampa, la planxa perd el motiu que s’hi ha dibuixat perquè la tinta ha passat al paper, i com que no s’ha alterat la superfície de la planxa amb cap instrument o àcid, no queda cap marca i no s’hi pot tornar estampar. Per això a aquest procediment, se l’anomena monotip.

El resultat del treball és immediat. Aquesta rapidesa proporciona a l’obra espontaneïtat i desimboltura.

És un art molt personal, ja que no hi ha mètodes establerts, i l’artista treballa la superfície de la planxa com si fos una pintura. Això permet que cada artista pugui plasmar la seva expressivitat plàstica.